Picaporta i pany
Els dos elements que ens presenta la fotografia també han canviat amb el temps, el primer: el picaporta era indispensable per veure si a casa hi havia gent. Sorollós, avisador de visites.
L’altre element és el pany, res a veure amb els d’avui dia. Les claus eren de tamany considerable, per tant el pany també ho era. Un detall, les dos creus que adornen el pany, era un senyal que en aquesta casa hi vivia una família cristiana
Tot té una més gran importància si pensem que la casa que pertany aquesta porta té un escut i una data, el 1072, situada al carrer de la Barca.
Hi ha qui pensa que la data està equivocada, que no pot ser que a primers de l’any 1000, Móra ja tingués cases pairals. Però queda clar si tenim en compte aquest escrit.
Sobre els mossàrabs de Móra hi ha el següent document, que mostra com una família cristiana convivia amb els dominadors del país; ens referim als Montagut... hi ha un memorial que dirigien al rei l’any 1760
-Josep Montagut Sabater, fill de Josep Montagut, naturals de Móra d’Ebre, en que presenta la seua arrelada família que es troba radicada en dita vila des de l’any 1072 contant en escriptura pública que en aquell any comprà en el terme de la mateixa, Domènec Montagut una finca als moros a la Vall del Rail que era dels seus avantpassats i que fabricaren casa en el 1072 posant damunt la porta principal el seu escut d’armes-”
Escut
Per la part antiga del nostre poble encara podem veure uns quans dels escuts nobiliaris que ornaven les façanes de les cases pairals.
No busqueu aquest per cap paret. No el trobareu.
Però sí que està i va pertànyer al nostre poble. És tracta de l’escut que coronava la porta de la casa abadia abans de la guerra civil.
L’abadia estava al que avui és la plaça Sant Joan.
Al fer les obres de reconstrucció del temple Prioral no es va fer el mateix amb els pocs vestigis que van quedar, finestres gòtiques, campanar neoclàssic , porta romànica, terra de lloses i la casa abadia.
El campanar el van refer sense cap estil, el terra el van enrajolar amb restes de les rajoles de la caserna de la Guàrdia Civil i les restes de la casa es van desaparèixer, i amb elles la gran portalada amb l’escut que la distingia.
El solar es va permutar per Casa el Suec, que durant els anys 70 es va fer caure i que darrerament s’ha edificat com a casa Abadia.
Hores d’ara l’antic escut, el podem trobar dins la sagristia de l’església. Potser hauria de tenir un altre destí, o potser el seu lloc és l’actual?
Casa Cavero
Tota una generació pot recordar els metges de capçalera de fa uns anys. Aquelles persones abnegades que feien el que podem dir, un servei porta a porta. Que no tenien mandra d’anar a casa del pacient, agafar-lo de la mà per veure de trobar-li el pols, de posar-li una cullereta a la boca o donar-li un copet a l’esquena per dir-li que no passava res i que l’endemà tornaria.
El mateix passava amb el practicant, que amb la seua col·lecció d’agulles, que netejava amb alcohol, anava a les cases tantes vegades com injeccions calia posar al pacient.
D’aquestes persones encara podem trobar a la casa on va viure, la plaqueta del Dr. Cavero, a la plaça de Sant Joan. Casa pairal coneguda com del Cavo, sobrenom que va venir-li perquè l’hereva d’aquella família va casar-se amb el primer caporal dels Mossos d’esquadra que van haver a Móra.
Penso que amb el metge Juaquín Cavero tenim un greuge comparatiu, doncs si els metges Borràs i Cedó i el practicant Jesús Sanz, coetanis seus, se’ls va perpetuar amb el seu nom a un carrer, perquè no a ell?.
Sort d’aquesta petita placa que ens recorda que va ser un metge servicial.
Gàrgola del Convent de les Mínimes
És realment curiosa i reprodueix el cap d’un lleó, és un altre dels pocs vestigis que tenim del gran convent franciscà de Sant Antoni, que per cert no era l’Abat, sinó el de Padua, ja que aquest sant va pertànyer a l’ordre dels franciscans.
El convent estava situat a la cruïlla del carrer Doctor Borràs i l’Avinguda Comarques Catalanes, després de la seua destrucció es van aprofitar les pedres per fortificar el castell. Com a record del lloc tenim el carrer Hort del Convent
El lleó representa l’evangelista sant Marc. És a partir del segle XII quan els escultors i picapedrers decoren les gàrgoles amb representacions d’animals fabulosos, éssers endimoniats i personatges grotescos.
En aquesta gàrgola hi ha una cosa prou curiosa, el forat per on raja l’aigua és petit, cosa que fa pensar que estava posada en un lloc on arreplegava poca aigua, possiblement dins el claustre. Avui la podem veure al convent de les Mínimes, en una cantonada de la part dreta de la façana.
Raval de Jesús
Els noms dels carrers, moltes vegades tenen que veure amb el lloc on està ubicat, altres amb algun personatge i fins i tot, massa vegades, segons qui mana... Però ens podem preguntar perquè a aquest lloc concret de Móra se’l coneix com Raval de Jesús.
Raval es denomina al lloc on hi ha cases fora de l’entorn del poble, és a dir en els dos ravals que hi ha a Móra: fora de les muralles. Aquests dos ravals, un és el del Sol, perquè el lloc era una solana tocant al riu i al barranc de Faneca, llavors lluny del recinte emmurallat i on solien anar les dones a rentar la rova, molt abans del bastiment del pont
.
.
I el raval de Jesús, prop el castell, al costat del barranc de la Vila, conegut com de les moreres, per la quantitat d’aquests arbres que hi va haver quan a Móra hi havia una petita indústria de cucs de seda.
Al raval va donar-li el nom l’antiga capella del Calvari bastida el 1756, a jornal de vila, i que portava per nom del Sagrat Nom de Jesús. La capella es va desmuntar per reforçar el castell durant la guerra carlina.
Al tornar-se a bastir se li va posar el nom de la Mare de Déu dels Dolors. Popularment tenim un altre grup de cases que es coneix com raval, però que mai ha tingut el nom. Es tracta de les cases que es van construir a l’entorn del Monestir de les Monges Mínimes.