Dins la
topografia de Móra d’Ebre és de destacar, com un dels més vells i en altres
temps dels més importants, el carrer de la Barca. carrer paral·lel al corrent del riu, camí
de sirga, indret, com manifesta el topònim, on es muntava la barca de pas,
probablement ja durant el domini àrab i posteriorment al llarg dels segles fins
avançat el segle XIX.
El carrer s’estén
des de la plaça de baix fins a la plaça de sant Roc, on hi havia l’hospital
d’aquesta advocació i el portal d’ingrés a la població, junt a d’antiquíssima
casa dels Bonamic “portal de la
Barca ”. bona part del carrer solament estava edificat al
costat dret, per l’esquerra, una barana mostrava el riu als seus peus, balcó
delitós i entretingut sobre l’Ebre. Algunes de les seus cases tenien porxades
sobre el vial i sostenint-les des de les mateixes aigües s’elevaven poderosos
contraforts piramidals, quasi obelisc que donaven a l’indret un aspecte
singular i del qual conservem fotografies molt curioses, ja que el paratge
resultà greument danyat en la passada guerra civil, com ho havia estat en temps
pretèrits per altres guerres i per les riades de l’Ebre.
De les cases
d’aquest carrer una de les més característiques és la número 6, la casa pairal
més antiga de la vila, si fem cas a la inscripció que llueix a l’arc rodó,
lleugerament rebaixat de la seua portada: “any 1074” . Avui la casa es
coneguda com casa Montagut de la
Barca.
Dels orígens de la casa: 1072
El 1760, quan
Montagut de l’Era es dirigia a la reial Audiència en petició del restabliment
del títol de noblesa al seu favor, feia constar els remots orígens de la seua
família:
“Con carta acordada de la Cámara de 18 de O(ctubre)
del año próximo passado se sirve V(uestra) M(a)g(esta)d Mandar a esta
Avd(ienci)a informe lo que se ofreciere y pareciere sobre el incluso mem(oria)l
de J8ose)ph Montagut y Sabater, hijo de Joseph Montagut, difunto, naturales de la Villa de Mora de Ebro, en
que presenta que su arraigada familia se alla radicada en dicha Villa desde
antes del año 1072 constando por escritura pública que en aquel año compró en
el término de la misma, Domingo Montagut a los Moros Braysen Alcayt y Fátima su
muger el terrasco nombrado Ball den Rail que poseyeron sus antecesores hasta el
1591 en que lo vendieron, y que fabricó Casa, en el 1074 poniendo sobre la
puerta principal su escudo de Armas partido en quatro cuarteles, cuya Casa y
escudo conservado possehe en el día la familia del suplicante”.
“Que esta passó desde Navarra a
poblar en Mora de Ebro por resultas de las Guerras y conquista de Aragón y Cathaluña
en los Reynados de Dn. Garcia y Dn. Sancho el quinto Reyes de Navarra en los
años 1134 y 1070 y la declaró por una de las doze Casas Nobles de Navarra la Majestad de Dn. García
Ramírez el Restaurador en los años 1134 al de 1150 que rindió homenage a Dn.
Alfonso el séptimo de Castilla”.
“Que la familia del suplicante
procede de la de Montagut de Navarra se tiene por notorio no tratando la
historia y papeles antiguos de otra hasta el año 1000, y de la misma como
trasladada a Mora de Ebro hasta los años 1072 y 1150, certificándolo assí en el
año 1616 D. Diego de Urbina Cronista y Rey de Amas del Sor. D. Philipe tercero
con expresión de que esta familia trahia su Nobleza y escudo de Armas de la
distinguida de Montagut de Navarra”.
Guillem Montagut, governador d’Ariano, metge de Pau
V i Canonge de la Seu
de Lleida
El personatge més
famós de la nissaga dels Montagut del carrer de la Barca fou el Dr. Guillem
Montagut, títol que ja posseïa el 1583. Era fill de Domènec Montagut Deona i
Narcisa Bru.
L’any 1605 el
metge Montagut va tenir un plet a l’antiga Audiència de Barcelona amb els
clergues del Priorat secular de la parroquial de Móra que exigien a Montagut
els pagués el delme de la seua important propietat de santa Magdalena, “la Magdalena de Macoro” com
llegim en el document.
Santa Magdalena
de Macoro és una de les construccions més antigues del terme. El 1505 habitava
aquell lloc Gabriel Pellicer de distingida família de Móra, l’ermità patrocinà
l’edició de l’obra de Jaume Gasull “La vida de Santa Magdalena en cobles”
inspirada en la “Història gloriosa de santa Magdalena” de Joan Roig de Corella.
En el plet es
feia referència a la finca que el 14 de les calendes de novembre de 1252
Alamanda de Subirat havia donat als frares Trinitaris poc temps després de la
primera fundació catalana l’any 1202
a Avinganya, terme de Serós, en terres del Segrià.
La finca de
Macoro va pertànyer durant segles a aquesta ordre religiosa i segons
s’especifica en el plet, el 1598 havia passat la seua propietat al metge
Montagut.
El doctor Guillem
Montagut l’any 1604 pledejava amb Antoni Montagut; plets i raons eren freqüents
entre els Montagut.
De Guillem
Montagut coneixem una nota biogràfica inserida en la petició de Josep Montagut
de l’Era on, amb brevetat, consta el següent: “También los de Guillermo Montagut en los años 1602 hasta el de 1607 en el
Reyno de Nápoles siendo Virrey el Conde de Benavente, que le conduxeron a la
confianza de Capitán Gobernador y Juez de la Ciudad de Ariano”.
“Porque haviendo passado dicho
Guillermo a Nápoles a principios del siglo antecedente consiguió allí fortuna
haciendo de Médico; y logrando como tal visitar y Curar al Papa, que entonces
governava a la Iglesia ,
le concedió Su Santidad un Canonicato en Lérida (…) e hizo construir su
sepultura con el escudo de Armas de aquella familia al pie de un retablo o
lateral de una de las Capillas de la
Igl (esi)a Parr(oqui)al de dicha villa de Mora de Ebro, en
cuio retablo está también d(i)cho escudo de Armas, y como tal se reputa aquella
Capilla y sepultura de los descendientes y herederos de d(i)cho Guillermo que
al presente es Juan Fran(cis)co Clua y Descartín descendiente de una de dicha
Casa de Clua que cassó con la primera de las dos Hijas que únicamente tuvo
d(i)cho Guillermo y assí fue heredera, sin que su marido, gozase entonces de
privilegio militar aunque después lo obtuvo, y hoy goza dicha Casa de Clua que
son los únicos que en dicha Villa han usado la mencionada sepultura, Capilla y
escudo de Armas…”
El Dr. Guillem
Montagut va testar, davant del notari de Lleida Pere Mansó, el 17 d’octubre de
1600. el testament, junt als protocols del notari esmentat resultaren destruïts
en 1936. la referència testamentària ens consta per raó d’una de les seues
clàusules en la qual manava al seu nebot Guillem que donés dues mil lliures,
moneda de Barcelona, a Bru de Móra. Aquest, havia estat comissionat a l’efecte
per abonar seixanta lliures en favor dels conjugues Llagostera dels “Masos de
Móra”. Bru en data 29 de març de 1622, signava àpoca en presència del notari de
Móra Antoni Joan Perramon.
En la
Seu Vellala Concepció o Coloma en
raó d’haver estat bastida en temps del bisbe Ferrer de Colom (+ 1340). A la
pedra sepulcral on hi ha l’escut de Montagut llegim la següent inscripció: “Sepultura de Dor. Guillem Montagut Canonge
de la Seu de
Lleida y dels seus. Morí a 18 de octubre de 1609” .
Guillem Montagut, nebot de d’anterior. Títol de
noblesa, 1621
Malgrat l’escut
de la tomba del metge i canonge i el de la casa del carrer de la Barca de Móra, sembla que un
nebot del Dr. Guillem, del mateix nom i cognom va remoure novament el títol de
noblesa al seu favor, a tal efecte
“...siendo al punto de la clase tan
delicado en este Principado la disputaron a D. Guillermo de natural de la misma
Villa de Mora de Ebro (...) en el año 1620 sobre que hicieron autos ante
Franc(isc)o Amargós sosveguer de Tortosa, con citación y oposición formal del
Promotor Fiscal en que se probaron todos los antecedentes expressados, y por
excelencia los Particulares servicios y distinciones de Dn. Bartolomé de
Montagut quinto abuelo del suplicante que le hicieron digno de Falconero y
Montero Mayor del Sor. Rey Dn. Juan. También los de Guillermo Montagut en los
años 1602 hasta 1607 en el Reyno de Nápoles.
No haverse conocido otra familia
Montagut en Mora de Ebro que la suya, ni que haya possehido su Casa Solar, ni
usado su escudo de Armas, Que tenia Patrimonio, Hacienda y bienes suficientes
para mantener su Nobleza, como de presente se mantienen la Casa y familia con el mismo
lucimiento.
En cuya vista y por los méritos del
Processo declaró Assessorado del Dr. Fran(cis)co Deona, que la familia de
Montagut en Mora de Ebro era originaria de la de Navarra, concurriendo a la Conquista e Aragón y
Cathaluña a poblar en Mora de Ebro, debiendo como tal reconocerse, y la
reconoció de Cavalleros hijosdalgo con el referido escudo de Armas, como más
pormentor dice resulta de la sentencia proferida en 29 de Mayo de 1620” .
Confirmant les
sentències, Felip IV en el primer any del seu regnat, signava el 3 d’octubre de
1621 el títol nobiliari en favor de:
“...Guillermum de Montagut militem ortum in Villa
de Mora Iberi, et domiciliatum i civitalis Illerde preafati nostri Principatus
(...) sumus te et filios tous (...) sexus natus et nasciturus et eorum prolem,
ex te per liniam masculina descendentem. Nobilitatis titulo condecore (...) te
dictum Guillermum de Montagut (...) en total tuam et illorum posteritatem (...)
Datii in oppido nostro Madriti die tercia mesis octobris Anno a Nativitate
Domine Millesimo Sextcentesimo, vigesimo primo Regnorumque nostrum anno primo.
Yo el Rey. Título de Noblesa en persona de Guillermo de Montagut del Principado
de Catalunya”.
El canonge Fèlix Clua de Montagut (+ 1745)
Entre els
clergues de la família Montagut, eminentment levítica, és de remarcar Fèlix
Clua de Montagut, ardiaca de Corbera i prepòsit de la catedral de Tortosa,
dignitats que ja tenia a primers del segle XVIII. Era fill de Marc Antoni Clua
de Montagut i Amargós, ciutadà honrat de Barcelona per gràcia de Carles II (20
octubre de 1666) i de Francesca Bellido i de Cavaller. Tot estant a Tortosa, en
el seu domicili al carrer de la
Cabiscolia , testa el 15 de juny del 1743 ordenant una colla
de disposicions a favor de nombroses esglésies de la ciutat i dels pobles als
quals estava vinculat per raons familiars (Corbera d’on era el pare i Horta
d’on procedia la seua mare). A Móra dotà amb esplendidesa beneficis i
fundacions a l’església parroquial. Però de les seues deixes la més remarcable
fou a favor de l’ermita de Santa Magdalena de Móra situada dins la finca del
mateix nom i de la qual ja hem parlat anteriorment. La deixa consistia en
l’ampliació del temple, disposant que s’hi col·loquéssim una colla de quadres
de grans dimensions que guarnien la seua casa de Tortosa; manava que per
realitzar aquest propòsit es destinessin:
“quatre-centes lliures de plata valenciana y si
cantitat no y aurà prou se sopleixa de mos bens lo que falto, com també si
sobra se haja de emplear en dispondre habitació per al Hermità”.
L’hereu universal
dels béns del canonge Clua de Montagut, el seu nebot i fillol Fèlix Clua i
Descartín va realitzar les obres de l’ermita, i va decidir construir-ne una de
nova al costat de la masia de la finca que probablement es millorà en la seua
estructura. L’antiga construcció del cim ja es deixaria sense culte, i es
col·locaren les pintures esmentades i el corresponent retaule en la nova
construcció. Allà, fins l’any 1936 es conservà tot aquell conjunt artístic que
respectaren al llarg del segle XIX francesos i liberals, carlins i bandolers.
Recollides a casa
Monllaó, els nous amos de la finca, les pintures i altres elements litúrgics
resultaren destruïts pel foc en ésser incendiada aquella casa. De tots els
records del canonge Clua de Montagut solament es conserva, a la seu de Tortosa,
el calze de l’eclesiàstic, una elegant mostra d’orfebreria barroca.
Del seu testament
s’ha de destacar la disposició on encarregava el seu enterrament: el vas propi
del capítol de la Seu
si moria a Tortosa, el dels seus pares si moria a Corbera, si fos a Lleida
“...en lo propi tinc en la Cath (edr)al en la Capella de Colloma com a
hereu u(niversa)l del q(u)o(ndam) Dn. Guillem de Montagut tio meu cos vas tinc
en la Igl (esi)a
Parrochial de la Vila
de Mora de Ebro per mos hereus...”
Una nota marginal
al testament indicava que morí a Tortosa el 5 de desembre de 1745.
Joan Fran(cis)co Clua de Montagut Descartín
L’últim
representant dels Montagut del carrer de la Barca fou Joan Francesc Clua de Montagut
Descartín “ciutadà honrat de Barcelona, en la Vila de Ebro popular), era fill de Marc Antoni
Clua de Montagut i Coll i de Tomasa Descartín, el qual estava casat al moment
del seu testament amb Eulàlia de Llinàs i Clua. Aquesta juntament amb el Prior
de Móra Mon Joan Baptista Riba i altres eclesiàstics del Priorat de la vila
foren esmentats com a marmessors. Allí localitzem disposicions i deixes a
diverses confraries, als franciscans de Móra i fundacions a esglésies però
especialment a la parroquial de Móra. A la seua muller li deixava una colla de
joies molt preuades:
“...pendientes o arracadas, piocha y anell de un
diamant gros y un anell con diamant que ma difunta Sra. mare li legà (...) lego
a dita Dña. Eulalia, caríssima muller mia totes les millores q(u)e a mi
expecten en la rehedificació de la casa de ma propia habitació que arruhinà la
exorbitant avenguda del Ebro en los dias vuit y nou del mes de octubre del any
mil set(cent)s vuitanta y set per-a que de dita part de millores, dita muller
mia n.<h>i disposa a ses voluntats com a cosa propia y llegat particular
li fas”.
Entre els llegats
destacava l’ordre de cisellar una imatge de mig cos d’argent del patró de la
parròquia de Móra, una magnífica imatge a la qual se li col·locaria un petit
relicari amb restes del sant. Tan sumptuosa obra seria millor que l’antiga que
es venerava a la mateixa església.
Les disposicions
de Francesc Clua i Descartín (mort el 1798) van tenir compliment l’any 1824,
quan els marmessors, el prior Descarrega i el prebendat Pedret, comparegueren a
la cúria de Tortosa. La fundació es basava en el següents béns: la casa pairal
“...calle de la Barca , que habitava D. Juan Fran(cis)co Clua,
lindante (...) con los herederos de José Antonio Passanau, por otra calle, por
detrás con la casa de los herederos de Bautista Calanda (...) valorada en tres
mil cincuenta libras moneda ardites” i amb la gran heretat “...masia llamada Santa Magdalena, con su casa en ella construïda y una
Capilla unida a la misma, de extensión ochenta jornales (...) plantada de
olivos, higueras, almendros y viña, lindante con Fran(cis)ca Algueró (...)
Bautista Piñol, con las de Valentín Montagut, con las de D. Mariano de Gras,
herederos Juan Sastre. Tierras comunes (...) valor 10.912 libras moneda
ardites”.
La renda total
del patrimoni era de 626 lliures segons el peritatge dut a terme per Francesc i
Joan Peris, paletes: Josep García i baptista mani, fusters; Josep Peres i Pau
Hernández, ferrers; Tomàs Passanau i Baptista Aragonès, pagesos. Havia ordenat
la valoració el notari Dionís Mañer, assessor del batlle Francesc Mani.
L’administrador
de les “Gracias del Escusado y Noveno
Decimal” arrendava la propietat a Joaquim Secanella de Tortosa pel trienni
1824-1826.
Amb data 23 de
gener, seguint les disposicions desamortitzadores, era signada una escriptura
de redempció d’un censal relacionat amb la fundació.
Amb la mort,
sense successió, de Joan Francesc Clua de Montagut i Descartín desapareix de la
nostra vila aquella antiquíssima família present en tants fets del passat. Es
consideraven successors seus els Montagut de l’Era, això es demostrava quan amb
motiu de la visita pastoral de 1869, aquella imatge d’argent tan venerada es
conservava en la casa de la
Plaça de Dalt. D’allí es traslladà a la parròquia per ésser
honorada per tota la feligresia de Móra.