Polític espanyol (Cádiz 1832 – San Pedro del Pinatar 1899).
El partit republicà el nomenà magistrat junt a Pi i Margall i a Figueras.
Diputat per Saragossa a les constituents de 1859, va pronunciar nombrosos discursos en un estil retòric i florit que en la seva època van ser considerats models d’eloqüència.
Partidari de la lluita legal al parlament desautoritzà la sublevació republicana – federal de setembre – octubre de 1869.
Al proclamar-se la I República ocupà la cartera d’Estat en el magisteri Figueras i posteriorment, després de la dimissió de Salmerón, la presidència del poder executiu. Governà amb les cort tancades i va combatre simultàniament a carlistes i cantonals. A la reobertura de les corts, el seu govern fou derrotat, el que provocà el cop d’estat del general Pavia (3 gener 1875). Dissolta la república i restaurada la monarquia borbònica, representà a Barcelona en les primeres corts d’Alfonso XII.
Defensà el sufragi universal, la llibertat religiosa i un republicanisme conservador i evolucionista, davant el republicanisme revolucionari de Ruiz Zorrilla. Al implantar-se el jurat i el sufragi universal considerà que ja havia complert els objectius pels que havia lluitat i propugnà la dissolució del partit possibilista, aconsellant als seus membres que ingressessin al partit lliberal (maig del 1893).