Aqui va el tercer volum (de cinc) de paraules que es perden i que hem de recuperar i gaudir, a veure si entre tots podem tornar a utilitzar-les...
BROSTA: Conjunt de brots i branques noves d’un arbre o arbust
TUPÍ: Olla petita i amb una sola ansa.
SER COM LO SOL QUE MOS IL·LUMINA: Afirmació.
AIGUANAF: Aigua de flor de taronja
FIL D’EMPALOMAR: Cordill prim i fort que es feia servir per cosir sacs i per lligar botifarres.
DE QUIN PA FAREM SOPES?: Quan l’economia va malament.
MASTEGOT: Bufetada. Cop violent amb la mà.
SAGALLA: Cabra jove (usat també per a nombrar a una noia jove).
LO QUI DIU LA VERITAT , LO PENGEN: No sempre la veritat es pot dir.
ESCUDELLAR: Explicar una cosa, especialment allò que cal mantenir en secret.
AMORRIAT: Com adormit, capbaix.
FILL DE PARE TENDRE: Persona blana.
BUSCALL: Tronc de llenya. Tros de soca seca o branca gruixuda.
GRANERA: Escombra. Es deia del menat de rama o ginesta que es feia servir per “agranar” l’era.
ESTEM A L’AIGUA: Situació difícil.
CARNÚS: Porc. Persona bruta, que es renta poc.
PETRICÓ: Mesura de líquids, s’usava per al vi i equivalia a la quarta part d’un porró.
ESTAR AL PLAT I A LES CULLERADES: Qui ho vol fer tot.
TREMPAR: Refredar una eina acabada de sortir del fornal.
XOLLAR: Esquilar el bestiar de llana.
QUI TALLA LO BACALLÀ: El qui mana.
SALPÀS: Benedicció que a cada casa feia el capellà, utilitzava aigua i sal i servia per fer fora tot tipus de malures de la llar.
JAURE: Dormir
AL POT PETIT HI HA BONA CONFITURA: Alabança a un baixet.
SIBOC: Badoc, una mica adormit.