De les cases Pairals de Móra. Els Montagut, La Noblesa Mossàrab

Segona entrada sobre les cases pairals de móra, aquest cop parlem dels Montagut...

ELS MONTAGUT, LA NOBLESA MOSSÀRAB

S’anomenaven mossàrabs els cristians que vivien practicant el cristianisme en terres islàmiques, en una situació semblant, però inversament, als moriscos.

Els Montagut foren una antiquíssima família procedent de Navarra “...que en las guerras y conquistas de Aragón y Cathaluña en los Reynados de Don Garcia y Don Sancho el quinto, Reyes de Navarra en los años 1034 al de 1070 los declararon una de las doce Casas Nobles de Navarra... que se halla radicada en dicha villa de Móra desde antes del año 1072... en aquel año compró en el término de la misma Domingo Montagut a los moros Braysem Alcayt y Fátima su mujer, el terrasgo nombrado Ball den Rail que posseyeron sus antecesores hasta el de 1591 en que lo vendieron” i continua aquesta apassionant història dient: “...y que fabricó casa, en el de 1074 poninedo sobre la puerta principal su escudo de armas... cuya Casa y Escudo conserva y possehe en el dia la familia” (la casa avui anomenada de Nogués al carrer de la Barca).

La presència dels Montagut de Móra abans de la conquesta pels cristians de Ramon Berenguer IV l’any 1153 es confirma en dir “...trasladada a Mora de Ebro hasta los años de 1072 y 1150 certificándolo así en el año 1616 D. Diego de Urbina, Cronista y Rey de Armas de Sor. Dn. Philipe tercero con expresión de que esta familia trahia su Nobleza y escudo de Armas de la distinguida de Montagut de Navarra”.

Referent a la noblesa dels Montagut llegim: “...los Particulares servicios de D. Bartholomé de Montagut le hicieron digno de Falconerao y Montero mayor del Sr. Rey Dn. Juan...”, el Rei Joan I que tot caçant al bosc d¡Oriols al terme de Foixà prop de Girona, morí d’accident el 19 de maig de 1395.

El memorial, que en part transcrivim, continua parlant d’un altre personatge de la casa de Montagut; Guillem “quien en los años 1602 hasta 1607 pasó a Nápoles, siendo virrey el conde de Benavente, que le conduxeron a la confianza del Capitán Gobernador y Juez de la ciudad de Ariano, consiguiendo allí su fortuna haciendo de médico y logrando como tal visitar y curar al Papa”. Era Pau V –Borghese- Papa entre 1605 i 1621, a qui els remeis del Montagut guariren, Papa de llarga vida que premià a Guillem amb una canongia a Lleida quan aquest enviduà. La figura de metge morenc ens és coneguda en altres documents, testà a Lleida en mans del Notari Pere Mansó (testament destruït l’any 1936, com tots els d’aquella notaria).

El canonge va bastir la seva sepultura “con el Escudo de Armas de aquella familia al pie de un retablo colateral de una de las capillas de la Iglesia Parroquial de dicha villa de Móra de Ebro, en cuyo retablo está también dicho escudo de armas”, (l’actual capella de Sant Antoni, abans de la Puríssima).

Felip IV honorà “...Guillem de Montagut, militem ortum in villa de Mora Iberi” amb el títol de noblesa el 3 d’octubre de 1621 (arx. Cor. Aragó, Real Càmera reg. 34).

L’any 1759 la Reial Audiència va informar-se sobre la petició de noblesa de Josep Montagut de l’Era qui aportà moltes de les dades que aquí hem referit. Però el Corregidor de Tortosa influït pels Montaguts d’aquella ciutat donà informes negatius a l’Audiència va resoldre d’acord amb els mateixos.

Extensa i remarcable pairalia de Móra, exemplar, ser fidel a la terra la seva major glòria. Aquestes dues cases en són una mostra evident.