De les cases Pairals de Móra. Els Mani, La Burgesia Morisca

Seguint amb escrits d'Artur Cot als programes de festa major, trobem aquests que dividirem en dos parts on ens parla de les cases pairals de Móra, tant anomenades com son els Mani i els Montagut...

ELS MANI, LA BURGESIA MORISCA

Que Móra fou l’arrel de l’antiga cada dels Mani va quedar demostrat en aquelles tres famílies de la nostra moreria que fa cosa de mig mil·lenni foren esmentades al fogatge de 1497: Azmet Mani, Fomat Mani i Fomat Mani menor.

Uns anys més tard al 1515 sols es localitza a Móra a Antoni Mani, ja cristianitzat; l’any 1553 a Joan Mani i Antoni Mani, teixidor. Repassant el fogatge d’aquest últim any estudiat i transcrit acuradament per Josep Iglésies trobo allò que confirma que Móra era casal i pairalia dels Mani, exclusivament Móra, en la història de la qual s’endinsen i s’identifiquen plenament. Perquè recorrent totes les ciutats catalanes, els pobles i les viles, els masos i llogarets, els castells i les cabanes de la muntanyes i el pla, les costes i les riberes no trobo en cap indret entre la rica col·lecció de cognoms altres Mani que els de Móra.

Els Mani, com hem vist, eren moriscos i una de les seves ocupacions típiques, apart el conreu de la terra, fou l’art de la metal·lúrgica prou manifesta en petites joies d’artesania popular especialment en les bocaclaus i reixes de la nostra contrada ornamentals d’aquella geometria fantasiosa admirable. Lluís Mani “faber ferri” i Antoni del Sol “ferraharius” de Móra, compraren el 27 d’abril de 1557 a Bernat Miralles, hostalers de Tortosa, quatre quintars de ferro, preu nou lliures i quatre sous a raó de quaranta sous el quintà a pagar la diada de Sant Jaume (Arx. Hist. Pro. Tarragona, Not. Puigverd, Rgtre. 1437).

L’any 1576 entre altres veïns de la vila es fa referència a Antoni Mani del Verger i Joan Mani Reverter, agrícola. Aquest Antoni seria el que al 1628 contractà la construcció d’un pou a la partida d’Alfàs i avi d’aquell altre Antoni que comprà un pati badívol a Bernat Montlleó l’any 1664 al carrer del Verger junt a casa seva, on creixia una morera. Totes les cases del Verger que requeien a la muralla (carrer Santa Madrona) tenien als patis badívols llustroses moreres, perquè calia aprofitar la terra, les escombraries domèstiques i les aigües residuals i la morera era generosa de fulla i de fruit. Junt al “Portal nou del Verger” la verdor i ufana de l’arbreria donarien nom a l’indret.

Que els moriscos de Móra s’havien cristianitzat al llarg del segle XVI era manifest ja que entre els primers prebendats esmentats a la Butlla de Sixte V, figura Mn. Antoni Mani vicari de Móra (1.V-1585) justificant el que es deia dels de Móra “que viven en público y secreto como verdaderos y católicos cristianos”.

Però voler i doler es característica de la humana naturalesa i el vell record de les sures coràniques que ressonaven en trencar el dia i al capvespre arribaven insistents des de Benissanet, per aquesta raó els nois de Móra, cristians nous, tenien plaça a l’imperial col·legi “Santiago y Sancto Mathia de los nuevos convertidos de Tortosa” fundat per Carles I i inaugurat l’any 1568, “...procurando se truxesen en ella algunes de los hijos de dichos nuevamente convertidos...” (Instruccions de Felip II a l’ambaixador  de Roma Joan de Zúñiga): la presència d’estudiants morencs al renaixentista col·legi de la plaça dels Estudis confirmava en part l’exagerada afirmació del neerlandès Cook quan deia, l’any 1585, que la majoria dels morencs eren cristians nous.

Però en arribar els dies de la temença, les jornades tèrboles de l’expel·liment, els antics moriscos de Móra restaren tranquils, impertorbables... el bisbe, el prior Baiges, el prebendat Oliver i l’inquisidor Bru els assossegaren, no passaria res,... i res els va passar.

Així l’any 1610 entre els cristians nous de Móra s’esmenta Ferran Mani, de 60 anys i els seus cinc fills (confirmant la fecunditat morisca; Aznar Cardona enemic acèrrim dels moriscos havia escrit l’any 1612: “su intento era crecer y multiplicarse en número como las malas hierbas”).

També trobem un Joan Mani de la Vall (carrer de la Palla) i Antoni Mani del Verger, contra el qual va recaure una denúncia per participar en actes de bandolerisme, denúncia formulada per Fr. Llàtzer, Prior de Miravet, la qual no fou acceptada.

 Finalment cal remarcar a Misser Lluís Mani del Portal el qual procreà del seu matrimoni amb S. Comes a Pere Lluís titulat també Misser que fou doctor en Dret i que en enviduar casà l’any 1646 amb Àngela Torner de Benissanet, l’any 1659 lliurà a la parròquia d’aquell poble una creu d’or amb set pedres morades i un agnus dei a la Verge del Roser.

Sens concretar massa el parentiu entre ells a les acaballes del segle XVII i primers del XVIII hi ha localitzats una colla de preveres. Mn. Francesc, Prebendat de Móra; Mn. Felip, Prior de Benissanet; Mn. Bartolomé, beneficiat d’Almascra, Mn. Josep, beneficiat a les “Valles del Duque” –topònim no identificat- i Jaume, Prior de Riba-roja, tots esmentats en el testament de Jaume Mani caporal filipista, l’any 1736, en testar en favor de la seva germana Maria Mani.

Havien suat a la farga, havien conreat els camps i les moreres, arrendadors de la barca, ministres de l’Altíssim consagraren a diari el cos i la sang de Crist. Cap art i cap ciència els fou estranya. Avançat el segle XVIII entre els “Graduados de Medicina, Cirujia y Farmacia per la Facultad de Huesca” trobem l’any 1777 a Francesc Mani, cirurgià de Móra que l’any 1769 havia pledejat amb Francesc Piquer també cirurgià de la vila. (Arx. Cor. Aragó Rl. Auda. Rgte. 599).

A la primera guerra civil, que a les nostres contrades s’anomenà de Cabrera trobem aquella anècdota d’un Mani fuster esmentat per Magrinyà i per Manyà als seus estudis històrics de Gandesa, el fuster, carlista furibund, va fabricar un canó de fusta amb el tronc d’una carrasca reforçat amb arandelles de ferro; al segon tret estallà la munició destruint el rudimentari canó donant mort als artillers que servien la peça. Els liberals de Gandesa col·locaren a mode de triomf i de burla l’estri malmès damunt el portal de Corbera. Així acabà aquell invent bèl·lic de Mani de Móra.

Perfila la genealogia dels Mani tan rica i variada la figura d’en Carles Mani Roig, escultor discutit, de forta personalitat i turmentada existència, de vida curta i d’art apassionat. Mort a Barcelona a les 19 hores del dia 14 d’abril de 1911 a la Torre Güell tan lligada a Gaudí de qui Carles Mani fou col·laborador incansable.

El lloc de naixença de l’escultor continua essent un enigma; uns el fan FILL DE Tarragona, altres de Móra. Com a fill de Móra el trobem al Diccionari Alberti, volum II, pàg. 32 i a Edmon Vallés “La Cultura contemporània a Catalunya” pàg. 55. per altra part Pau Badia i Ripoll, escultor com Mani –de qui era parent llunyà- molt lligat també a l’obra de la Sagrada Família, el feia fill de l’illa de Miravet. A Miravet hi ha illes, illetes, illons, però l’illa no és altra que la de Putxo, les indagacions a l’arxiu d’aquella parròquia no confirmen aquesta teoria bellíssima, que el faria fill del riu, prestant-se a tota mena de mitologies, de metamorfosis i de refinaments literaris.