Paraules que es perden, volum segon

Continuem amb la nostra sèrie de mots que es perden i es perdran a la nostra vila. Entre tots les intentem recuperar i utilitzar diàriament...

ANAR DE GORRA: Quan paga un altre.

XIRIMIA: Broc de banya amb que es tapaven les ampolles de cuir.

SAÓ: El punt òptim d’humitat.

A LA TAULA I AL LLIT AL PRIMER CRIT: Anar apressa

PALLÚS: Rebuig de palla. S’usava per insultar algú una mica aturat.

EMPIPAR: Fer que alguna persona s’enfadi.

ANAR DE BÒLIT: Anar a pressa per la feina i les preocupacions.

FATO: Equipatge de qualsevol treballador temporer.

ESTUFAT: Inflat, esvanit, molt satisfet.

ANAR ASSACANAT: Treballar molt

ESPIGOLAR: Arreplegar de terra les espigues que han caigut durat la sega.

CAGAFERRO: Escòria de carbó i ferro produïda en els forns.

ALÇADA DE CAMISA: Fer la pilota la algú.

OIXQUE!: Ordre donada als animals per fer-los girar a l’esquerra, i...

OLLÀ. Ordre donada per fer-los girar a la dreta.

ANAR A LA BOLABÀ: Qui fa una nosa de pressa i malament.

SIMAL: Cadascuna de les branques joves que surten de la mateixa soca de l’arbre.

DESEMBRAÇAR: Alliberar-se d’allò que fa nosa.

ENGORRONIT: Mancat de forces, de ganes de moure’s, de treballar...

TOCAPEBROTS: Pesat en el tracte, a qui ningú li fa cas.

PATXET: Nom que donaven els de la capital a la gent de la Ribera d’Ebre.

TRONXO: Tronc d’una planta d’horta, com ara el d’una col.

ASCLAR: Trencar a bocins una cosa sòlida, especialment un tronc.

BARRUNTAR: Treballar, pensar molt.

AUBERGE – ALBERGE: préssec