Benet Messeguer i Villoro

Del llibre d'Artur Cot  "S.Costa - B.Messeguer. Dos artisites de l'ebre Català"

Móra d’Ebre la llarg del temps ha manifestat uns constant històrica receptiva, en donar-se i obrir-se a tots els que han cercat acolliment a l’ombra de la morera simbòlica. La plaça de Baix en la seua significativa estructura oberta de cara al riu –el carrer Major de la vila- ha acceptat amb una amical abraçada a quants s’han atansat al nostre poble sens inquirir qui són i d’on vénen. Al primer terç del segle XX aquesta particularitat es manifesta, entre altres, en figures com la d’Alenius, suec comerciant de vins, cònsol de Barcelona, qui es casà amb una filla de Móra, Consolació Montagut de l’Àlamo. Amb el tècnic cristaller txecoslovac –de Bohèmia- Grezner, casa a casa Saloni del Riu, constructor d’una central tèrmica a Móra, recordat per haver establer a la vila l’assemblea de la Creu Roja. I per últim aquell esperit inquiet, l’italià Marzaz, nat a Paula d’Ístria (avui Iugoslàvia), immers en el món de l’automòbil en el seu temps apassionant. Foren molts més els que arrelaren entre nosaltres en aquella Móra diversa i recordada per la seua qualitat capdavantera; entre ells hi havia també una família d’acreditats ebenistes: els Messeguer, procedents del baix Aragó, que treballaven a la cassa de mobles Martín –fundada abans de l’any 1726, que ja és molt dir en una casa artesanals.

INFANCIA I JOVENTUT

Els Messeguer i Villoro estaven domiciliats al carrer Doctor Peris, un carrer creat a últims del segle XIX a l’indret on hi havia la muralla antiga, una mena de Ronda, que la gent durant molt de temps ha conegut com la “Costa del Quincallaire”, ja que allí una de les primeres cases bastides fou la dels Bages que es dedicaven a la venda de quincalleria. Els Messeguer habitaven el tercer pis de la casa número quatre, allí neix, el dia vint-i-set d’octubre de 1927 Benet, fill de Joaquim Messeguer i Gil, natural de Massalió i Àngela Villoro i Alcover, natural de La Fresneda. Diversos autors donen la naixença l’any 1930 i altres el 1932. la Gran Enciclopèdia Catalana, suplement de l’any 1930 inicia amb una interrogació el lloc i la data de naixement. Sortosament al nostre Registre Civil dóna per enllestida la qüestió.

La infància de Benet transcorre a la nostra vila, els nostres carrers i la nostra rodalia va conèixer de tot allò que és capaç un infant i després un adolescent. Va gaudir del nostre sol i de l’amistat de les nostres gents, li agradava l’estiu on sentida predilecció per l’assignatura del dibuix. Va fruir de Móra i els morencs, fins als dies de la tragèdia de la guerra civil que obligà a la família Messeguer a seguir els camins de l’exili fins retrobar una nova casa, un nou niu i una nova nacionalitat en aquelles terres saturades d’acolliment més enllà de l’oceà immens on floreix la dàlia, vegeta esplendent la palmera i fruita l’ananàs. La seua arribada a Mèxic va tenir lloc l’any 1944, poc temps abans de la fi d’aquell desgavell que arrasà les terres velles d’Europa, fet que com la tragèdia espanyola influí vivament en el jove.

LA FORMACIÓ ARTÍSTICA

Pere Calders escriu:

“Posseïdor d’una sensibilitat artística innata, amb una forta vocació per la qual va trobar estímuls i facilitats tant en el medi familiar com a la nova terra que ja considerava seua per a sempre més, en Benito Messeguer va ingressar en una escola, La Esmeralda, que sota patronatge oficial es proposava de fomentar la lliure expressió artística dels alumnes. Fou per ell un món obert de bat a bat, i es convertí en un deixeble tan brillant, tan enfervorit, que uns anys després –pocs en una perspectiva històrica- esdevingué director de La Esmeralda”.

L’art mexicà revolucionat, com tota la vida de la nació després de 1910, va omplir els seus ulls, estimulà la seua preocupació pels valors estètics i el captivà amb la seua lluminositat i policromia esplendent.

L’art del mural és tan vell com vella és la humanitat. Orient i occident, en tot temps, ha cobert la immensitat freda de l’arquitectura estructural obsessionats per “l’horror vacui”. El desig d’embellir l’entorn en què l’home es mou i viu, amb formes belles i colors estimulants, ha produït pintures i vitralls, ceràmiques i tapisseries guarnint al llarg dels temps cases i palaus, temples i sales de cort o de justícia. Mèxic gaudia d’una gran tradició artística manifestada en l’estètica asteca d’un barroquisme atuïdor que influeix en l’art colonial i que per enriquir el bigarrament decoratiu recorre a les plomes decoratives dels ocells, a les pedres semiprecioses o als encastaments de mareperla.  Els temps immediats a la independència semblen estroncar la producció artística que en el segle XX ofereix la triada fastuosa de Rivera, Orozco i Siqueiros. Els murals impressionants d’aquests semblaven haver donat tot el possible amb el seu cromatisme vivíssim, exhalador d’un nacionalisme obsessiu.

“!I és interessant de senyalar que quan Benet Messeguer començà la seua obra, la pintura mural (que és la pintura nacional de Mèxic) semblava ja esgotada i ell aconseguí de revitalitzar-la perquè sobrepassà la concepció narrativa i historicista dels seus predecessors, conjuminant, en reeixida síntesi, la inspiració reivindicativa i social mexicana, amb l’expressionisme i el surrealisme europeus, tan ancorats també a Catalunya. Perquè Benet Messeguer, les arrels originàries enfonsades en les terres de la Ribera d’Ebre, productora de notables artistes plàstics )i ací el nom de Julio Antonio és imperatiu), no vam morir mai. Al contrari, el contacte amb la fecunda terra mexicana, van donar l’arbre robust de l’obra de Messeguer, rellevant també en la pintura de cavallet i àdhuc en l’escultura”.

LA CRÍTICA ARTÍSTICA

“...Messeguer se acedita de una notable pureza de concepción, al transformar la punzante realidad en poesía florece abiertamente la esencia de su espíritu, entregándola sin groseras articulaciones ni estridencias coloristas, con la honestidad de un lenguaje plástico expresado en sobrias tonalidades” (“La Opinión” Los Ángeles, California. 6-V-1962).

“...Messeguer es un artista que, conviene apuntarlo, ha tenido una carrera y una preparación más que brillantes. Sus estudios en la Escuela de Pintura y Escultura, primero y después, ya como creador, sus búsquedas y sus intentos para desembarazarse de influencias o tendencias establecidas hicieron de él uno de los artistas de la nueva generación con mayor inquietud y ahora es una de los valores nacionales” (Alfonso de Neuvillate. “México en la Cultura” “Novedades” 6-X-1963)

“Benito Messeguer, pintor épico de grandes vuelos, los terrenos que ataca son universales. De gran fuerza y vigor en el trazo, de pinceladas libres, apasionadas, sin embargo, existe un equilibrio de profunda reflexión, en fin, una pasión dentro de una disciplina” (Augusto R. Salas” “El Universal” 9-VIII-1964).

“Con esta suprarrealidad poética en el medio de la cual siente siempre al hombre, el joven pintor está abriendo posibilidades nuevas a una pintura como la mexicana que no ha gustado nunca de circunscribirse a los mandatos de la realidad objetiva ni caminar sin asidero por los dominios de la fantasía arbitraria” (Antonio Rodríguez, “El Día”, 21-IX-1964).

UN ACTIVITAT DESBORDANT

Perquè havien d’esser curts els seus dies, la seua obra fou activíssima, treballador infatigable, deixà una producció que ens admira. Al catàleg editat amb motiu de l’exposició de l’any 1983 hi figuren 227 pintures, 5 fotografies tipus mural, 6 tapissos, 21 escultures i 3 miniatures. Aquesta obra es conserva en els següents museus: Museu d’Art Modern i Museu de Belles Arts de Mèxic, Museu de Toluca, Museu de Culiacán, Nacional de Jerusalem, Museu de Córdoba (Argentina) i en col·leccions privades d’Estats Units, Holanda, Suïssa i Mèxic.

ELS MURALS

La tècnica muralista fou la preferida de Messeguer. Entre altres obres seues cal destacar les realitzades a: “Hotel Casino de la Selva” de Cuernavaca (any 1961). “Escuela Nacional de Economía” a la Universitat de Mèxic (1961). “Instituto Mexicano de la Audición y el Lenguaje” Mèxic (1966). “Ermita Zaragoza” Mèxic (1978). El més conegut de tots és: “El Quijote, mensaje oportuno”.

“El  Quijote” va merèixer, amb motiu de la seua inauguració el 10 de desembre de 1981, la publicació per la Direcció General de Comunicació d’un treball amb un bon recull de fotografies en negre i color del mural que ocupa una superfície de cent metres quadrats. L’acompanya una introducció escrita per Antoni Rodríguez titulada “Orquestación jubilosa de cantos sonoros y visuales” on l’autor comenta: 

“Es posible, sin embargo, que la originalidad y la fuerza de la obra se deba fundamentalmente a la palpitación rítmica, como de bomba cordial, que el artista imprimió a toda la red sanguínea y al cuerpo estremecido de la pintura.

Se confirma aquí, el don que tiene el arte mural de asociar la arquitectura, que muchas veces es muda, a la canción de los ritmos.

En otro tablero del mismo edificio alcanzó Messeguer mayor poder de síntesis: una marea de luz que proviniendo del cielo ilumina varios aspectos de la vida del hombre y alcanza su mejor expresión en la atmósfera que envuelve a dos seres humanos abrazándose.

Con el caballero andante canta Benito Messeguer aquellos aspectos de la existencia que por bellos, nobles y dignos quiso el generoso idealista que todos disfrutasen: el amor, la fraternidad humana, el derecho a la libertad por la cual, según el primer mandamiento de su ley... se puede y debe aventurar la vida. Y lo canta por medio del color, de los ritmos, de la luz”.

UNIVERSILITAT DE MESSEGUER

Messeguer era home d’activitat incansable, participava en totes les manifestacions artístiques del país i de fora per allunyades que fossin: Bienal de Tokyo (1961), Roma, Varsòvia i Estocolm, entre 1965-67, col·lectiva de pintura de Tel Aviv (1968). Una llarga contribució a l’art que li reportà nombroses distincions entre les quals cal remarcar: Primer premi a l’exposició “Nuevos valores en el Arte Mexicano”, menció honorifica al “Primer Certamen en honor a la Madre”, medalla d’or a “Exposición de Maestros de Artes Plásticas, Galerías Chapultepec”. Foren tantes les distincions que va rebre que impressionaren vivament l’opinió popular que va promoure un “Homenaje Nacional a Benito Messeguer”, organitzat per ‘Institut Nacional de Belles Arts de la capital mexicana durant els mesos de setembre a novembre de 1983, un any després de la mort de Messeguer esdevinguda el 19 d’octubre de 1982. per aquells dies F. Moreno Capdevila escrivia: 

“Benito Messeguer, hombre desosegado, de nuestro tiempo, de una firme actitud vital, permanece hoy en ese otro Benito Messeguer que poco a poco fué objetivándose en su pintura, tomando forma en sus cuadros, en sus murales, en sus dibujos y gravados; en estas obras vitales que hoy presentan, como homenaje póstumo, en las salas del palacio de Bellas Artes”.

DIEGO RIVERA  I BENET MESSEGUER

Diego Rivera va passar a la posteritat com un dels grans, tal vegada el més gran dels muralistes mexicans i com un dels personatges polítics més compromesos dins la societat mexicana. La seua casa donà la volta al món per un fet tràgic que en ella esdevingué, l’assassinat del revolucionari rus Trotski, l’any 1940, que en ella havia trobat acolliment.

Ignorem quin tracte va tenir Rivera amb Benet Messeguer, però sí coneixem una bona lloança en favor del morenc, és la següent carta feta pública amb motiu de l’homenatge pòstum.

“México D.F. 2 de junio de 1955, Sr. Arq. Pedro Serrano Presente. Arquitecto: Con el mayor gusto me permito decir a usted que estimo gratamente el trabajo de Messeguer, al punto que adquirí para mí un cuadro de él.

Encuentro en su trabajo grandes cualidades y sentido de la realidad y lo creo perfectamente capaz de llevar estas condiciones a la pintura mural. Si usted le da ocasión de hacerlo, creo que hará una buena cosa en favor del desarrollo progresivo de la pintura mexicana en sus valores nuevos.

Muy atentamente de usted s. S. Diego Ribera”

La vida de Messeguer s’extingí molt prompte, fou com el roure abatut per la tempesta, com l’heroi que more al peu del castell, com l’obrer de l’art al peu del mural que espera l’últim glop de pintura fresca i viva. Messeguer deixà aquell món que tant estimava i tant admirava en la plenitud de la joventut, pe romandre eternament jove, per tancar la seua curta existència amb un gran interrogant... Ningú more per sempre mentre és recordat. Móra la seua vila natal, el recordarà en la seua infància feliç, quan s’atansava joiós al camp d’esports on ara s’aixecarà aquest monument. Pels morencs, Messeguer romandrà per sempre en un dibuix d’espirals immenses i òrbites sens fi en un espai sideral on floreixen inquietuds i on fruiten la pau i l’amor.

Latin American Art
Mural Ermita
Murales en Ciudad Universitaria
Mural del Imal (Instituto Mexicano de la Audicion y el Lenguaje

Malauradament el monument que es posà als jardins del Poliesportiu desaparegué uns anys després per obra i gràcia d’uns desaprensius destructors de obres d’art.

L’obra original de l’escultor Marçà Giné, però, roman a l’ajuntament.

Anys després es posà el nom de Benet Messeguer al carrer que va des del carrer de la Palla a l’Hospital.

Com altres artistes del nostre poble, malauradament, Messeguer, és més un nom d’un carrer que un artista que com altres va néixer a Móra d’Ebre, que honora aquell aforisme castellà que diu “nadie es profeta en su tierra”